Pasqua

La Quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el Dimecres de cendra , el primer dimecres desprès de Carnaval,  i acaba el Diumenge de Rams. 

La Pasqua és una festa tradicional d'arrel cristiana molt representativa de la nostra terra. Acompanyen els actes litúrgis, els cants de caramelles i el costum que el padrí i la padrina donin la mona al seu fillol o fillola.

Nadal

Des de la perspectiva del cristianisme el Nadal és un conjunt de celebracions, pràctiques i costums que tenen per objecte commemorar, recordar i recrear el naixement de Jesucrist. Per això, aquests dies es fan dramatitzacions rituals del naixement de Jesucrist, com les representacions de Pastorets i els Pessebres. Les festes tenen dos protagonistes destacats: la família, que es troba per compartir diversos àpats gastronòmics, i els nadons, infants i tota la quitxalla, que aquests dies que no tenen classe a l’escola poden jugar de valent.

Carnestoltes

Les festes de Carnaval a casa nostra, també conegudes per Carnestoltes es celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i s'estructuren al voltant d'una seqüència ritual que inclou l'arribada, el regnat, la mort i l'enterrament a la població d'un personatge anomenat Carnestoltes. El Carnaval és una setmana que es caracteritza per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades i per tot tipus d'altres inversions dels papers socials, en què el món es posa momentàniament de cap per avall. Uns dies plens d'excessos previs a l'arribada de la meditació i els dejunis propis de la Quaresma.

La Castanyada

Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a dibuixar-se a l’horitzó retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums que, malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.

A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s’havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-les.
Avui quan arriben aquestes dates, tornen a sortir les parades de castanyers i castanyeres al carrer.A més de les castanyes, els panellets i la fruita confitada són també un menjar típic d’aquesta singular festa.

Al nostre espai de la Castanyada compartirem la saborosa i divertida festa de Tots Sants a través de contes, cançons... Esteu convidats a visitar-lo!

Sant Jordi

La festa de Sant Jordi són el conjunt de celebracions que tenen lloc el dia 23 d'abril. De la  vida real de Sant Jordi se'n saben molt poques coses però la seva llegenda, segons la qual aquest heroi va deslliurar una bella princesa de les urpes d'un terrible drac va arrelar amb força a Catalunya. Aquest personatge ha esdevingut, amb la instauració del costum de la rosa i del llibre, la festa patriòtica i cívica de primavera més celebrada arreu del Principat. Avui la festa de Sant Jordi, festa nacional en honor al patró, diada del llibre i els llibreters i festa de l'amor i els enamorats, és una de les festes més populars de Catalunya.

A l'espai de Sant Jordi s'han afegit dos recursos: com fer una rosa de paper i un vídeo de la llegenda de Sant Jordi.